El bloc d’Enraona

Parlem molt, moltíssim! I escoltem molt poc, poquíssim! Tenim un neguit imparable per mostrar, per extreure de nosaltres, per escampar, ja no importa què diem, a qui ho diem i sobretot, encara menys importa que en traurà de tot allò la nostra pobra víctima amb orelles.

Que rucs que som! escopir paraules pel broc gros, sobreeixint conceptes i més conceptes no ens ajuda a res. No aprenem res, no establim cap vincle amb el portador d’orelles, només cansa!

Hem d’aprendre a escoltar. I ara, que sembla que estem tots hiperconnectats, en tenim més necessitat que mai. Sobretot perquè escoltar és l’acció clau per establir una conversa, és un acte silenciós que ens permet tastar les paraules que emet un altre, és un espai de temps amb el qual descobrim una nova perspectiva i una nova forma d’interpretar el món. Les idees ben construïdes dels altres són la millor matèria primera per entendre el món i evitar caure en una visió limitada, tancada i absolutament pobre.

La primera tesi del Manifest Cluetrain diu: “els mercats són converses”, hi ha molta gent que defensa Internet com un espai de diàleg. Si volem diàleg hem de provocar-lo i la millor forma de fomentar una conversa productiva és escoltant.

Així que jo em comprometo a millorar la meva capacitat d’escolta i començo ara! Sóc tota orelles, t’escolto.

Molt interessant la trobada que avui ha organitzat la Càtedra URV-Empresa de la URV, per celebrar el segon aniversari d’aquesta institució dedicada al foment de l’emprenedoria a la nostra zona. S’ha celebrat a la Finca Experimental Mas dels Frares de la URV, a Constantí. Es tracta de les instal·lacions on la Facultat d’Enologia de la URV fa les seves pràctiques.

La jornada l’ha obert en Fernando Campa, director de la Càtedra, que ha fet un repàs dels objectius i dels resultats obtinguts durant aquests dos anys. Després hem pogut gaudir i aprendre tots amb la intervenció d’en Jordi Mercader, Director General de MercaConsult, que ens ha apropat al món dels bussines angels i ens ha fet reflexionar sobre la relació entre els emprenedors i els inversors en empreses.

Com a idees clau, hem arribat a les següents conclusions:

• Entre un emprenedor i un inversor s’ha d’establir un matrimoni de conveniència: l’emprenedor busca recursos per tirar endavant, l’inversor vol recuperar uns diners amb beneficis. Bon rotllo, però tot el no s’emmarqui en aquesta idea només portarà problemes a les dues bandes.
• Un inversor busca emprenedors amb una barreja d’aptituds: per una banda li han de brillar els ulls al parlar del seu projecte, ha de creure en el seu producte fins el punt d’emocionar-se. Però sobretot ha de tenir una capacitat de gestió impecable i una capacitat de treball enorme. Moltes d’aquestes relacions fracassen per un dèficit en aquesta segona aptitud.
• El matrimoni inversor-emprenedor ha de contemplar, des del primer dia, les instruccions del divorci. És una relació temporal en la qual les dues parts han de saber quan i de quina manera abandonaran.

Ep!, i després hem pogut fer un petit tast d’alguns dels bons vins que s’elaboren a la finca.

Repetim cada dia que Internet és una conversa i que cal afavorir l’ambient adequat per fomentar un Xarxa en diàleg. Si però, això què significa? T’ho expliquem amb un exemple.

Dell, la marca d’ordinadors que només ven a client final, ha obert a Internet Ideastorm -tempesta d’idees- un espai on els seus clients poden proposar millores en els equips i votar les propostes d’altres clients, si les troben interessants. Amb aquesta informació Dell decideix quins canvis implementa en els nous equipaments.

Amb aquesta iniciativa, per una banda Dell obté informació directa dels seus clients, descobreix clarament els seus interessos i les millores en el producte estan destinades a resoldre necessitats reals. Per altre banda, els usuaris de Dell se senten escoltats i veuen com realment la marca es preocupa per ells.

Aquest és un bon exemple de projecte web destinat a generar conversa.

En aquest projecte també cal destacar-hi un últim detall. I és que actualment existeixen a Internet aplicacions amb codi obert, amb les quals construir un espai web com el de Dell és realment senzill i ràpid. Per tant s’aconsegueix tenir una bona aplicació web, abocada a la conversa, amb un cost econòmic molt ajustat. Ara el cost tecnològic està ja a l’abast de tothom i la Xarxa ja és un espai on triomfen les bones idees.

Per tant les petites empreses, on hi ha algú amb iniciativa, energia i esperit innovador, els equips de professionals que viuen amb passió la seva feina, tenen la gran oportunitat per obrir i fomentar una nova conversa a la Xarxa, amb un “ideastorm”, amb un blog o amb algun altre recursos on s’estableixi un vincle i una llarga conversa entre diferents persones que es mouen per Internet.

Si és aquest el teu cas, si ets un emprenedor amb el cap ple d’idees i amb molta energia per gastar en el teu projecte, pensa-hi. És el moment: la tecnologia t’acompanya i Internet és el teu espai.

Les persones sovint confonem el que hem d’explicar amb el que hem de saber.

Hem de saber tant com sigui possible, hem de conèixer, analitzar, reinterpretar i reconstruir el nostre àmbit de coneixement. Hem d’explicar allò que el nostre interlocutor està preparat per sentir, per comprendre, per compartir i per reconstruir.

Aquesta és la diferència entre una conversa i una conferència.
Conferenciem massa i enraonem poc.

Portem uns dies intensos repassant apunts i llegint molt per preparar la xerrada que farem demà a les VI Jornades sobre emprenedoria, parlarem del web 2.0 i del potencial que se’n pot extreure amb finalitats professionals.

L’emprenedor és una persona valenta per definició, és algú realment apassionat per construir i viure amb intensitat el seu projecte professional. Si instal·la parquet et parla amb fascinació de la tècnica d’encaixar les peces de fusta sense que quedin fissures; exaltat t’explica els nous sistemes de restauració que ha après a Itàlia. Te’n parla amb una passió contagiosa i durant uns minuts fins hi tot sents amor pel parquet, és un amor fugisser, però a partir d’aquell moment et mires aquell “muntunet” de fustes d’una altra forma.

Tanta passió, tant desig per construir emana energia i l’energia a Internet realment es propaga i es transforma a una velocitat imparable. A Internet la gent connectem els uns amb els altres, ens expliquem coses, compartim experiències i sensacions, aprenem en comunitat…

Si el Jaume, l’emprenedor que instal·la parquets, mentre m’explicava la seva feina hagués enregistrat la conversa i l’hagués publicat a la Xarxa, l’entusiasme contagiós encara tindria efectes en altres persones. I tot això no té res d’extraordinari, ni d’anormal, ni de friki. Això passa perquè la Xarxa no és de cables, és de connexions entre persones i quan estàs amoïnat perquè se t’ha bufat el parquet del menjador esperes trobar algú com el Jaume perquè vingui a arreglar-te’l.

Si entenem que amb un llibre podem compartir emocions, interessos, coneixements i experiències. Si tot sabem que el cinema, la televisió, la ràdio ens connecten i ens provoca interès, desig, rebuig, fàstic… Per què Internet ha de ser diferent? És per què no el coneixem prou? Aquest és el motiu pel qual no és interessant? Aquesta no acostuma a ser l’opinió d’un emprenedor. Per a ell o ella un nou entorn per descobrir és sempre una oportunitat i mai una nosa.

Tres raons de pes que ens porten a buscar una nova solució. Les tres raons:

1. Els webs només poden ser d’una forma: dinàmics, vius i interessants.

Per això provoquem en els nostres clients la necessitat d’actualitzar regularment el contingut del seu web: treballem per a petites empreses, en les quals els propietaris són els gerents i els treballadors, Sovint són persones apassionades per la seva feina i que aprenen cada dia amb el seu treball. Per tant, la seva experiència i el seu treball és un gran generador de coneixement, amb el qual es pot alimentar el seu web corporatiu de continguts realment interessants i útils per als seus clients.

2. Des de l’empresa, Internet es coneix i s’afronta de moltes maneres diferents.
No podem oblidar per a qui treballem i sobretot a qui és dirigeix el contingut dels webs: ens hem de preocupar perquè els missatges arribin als clients dels nostres clients. I hem de ser conscients que no tothom té hàbits 2.0, no tothom ha sentit a parlar dels blogs i pocs són els que tenen el costum de llegir-ne i de sindicar-s’hi. Per tant, tot i que un blog sembla una bona idea, si muntem un blog corporatiu i prou és molt possible que molts dels clients dels nostres clients no arribin mai a accedir al seu contingut: no podem oblidar que en el món de l’empresa el canal de contacte més habitual encara és el correu electrònic.

3. Volem acompanyar als nostres clients a endinsar-se de forma activa en el web 2.0.
Per compartir coneixement, per obrir diàleg, per afrontar-se a Internet de forma activa i oberta. Cal trobar una fórmula que en certa manera funcioni. O sigui, ens cal un espai obert a la creació de coneixement interessant i ens cal adaptar-lo als hàbits de molts dels actuals empresaris i professionals.

La solució: hibridem! Fem un Ecballium!

L’Ecbalium és un híbrid entre un blog i un butlletí electrònic -sovint conegut amb l’anglicisme de Newsletter-:

• el nostre client disposa dins del seu web d’un blog, que organitza les entrada de forma cronològica, que genera un núvol d’etiquetes i que disposa d’un sistema de sindicació.
• En aquest blog també s’ofereix un sistema de subscripció per correu electrònic, a través del qual, quan es publica una nova entrada, s’envia el contingut complert a la bústia de correu electrònic de la persona que ho ha sol·licitat.
• En la gestió interna del web el client disposa d’un sistema àgil per emmagatzemar les adreces dels sol·lictants i enviar un butlletí amb la última entrada del blog.

Ecballium? Per què Ecballium? Perquè les coses han de tenir nom propi, perquè l’encàrrec ens l’ha fet una empresa de jardineria i Ecbalium és el nom d’un vegetal amb una peculiaritat molt curiosa: quan el fruit està madur un suau contacte el fa esclatar i propulsa milers de llavors en totes direccions.

El primer Ecballium està madurant, li falta molt poquet, quan esclati us ho farem saber.

Ahir vam fer una xerrada sobre el web 2.0 a la Cambra de Reus i ens van preguntar per on es podria començar a descobrir el món 2.0. Hi ha milers de maneres d’endinsar-se a la Xarxa, el més important és que cadascú utilitzi els recursos i adopti les actituds que el fan sentir més còmode, tot i això us proposem aquí una de les portes d’entrada a aquest nou món.

1. Els Blocs

Igual que un músic sent música, un blocaire llegeix blocs. Cal doncs trobar aquells on s’escriu sobre temes que ens interessen. Així doncs el primer pas és cercar blocs, llegir-los regularment, triar-los bé, seguir les recomanacions que els blocaires que ja coneixem ens ofereixen i començar a construir la nostra xarxa. Per això cal trobar els blocs que ens interessen: fent una cerca en un cercador amb les paraules clau que ens interessen i la paraula “blog” en trobarem -per exemple cercant blog pyme si els temes relacionats amb les Pimes ens interessen- o també podem utilitzar cercadors especialitzats en blocs com Technorati o el cercador de blocs de Google.

Si la cerca és fructífera aviat s’acumularan una sèrie de blocs que es llegiran regularment, per tant caldrà trobar un sistema de sindicació, que ens estalviï la llarga tasca d’obrir cada un dels blocs per veure si hi ha alguna entrada nova publicada. Una forma de conèixer en què consisteix la sindicació la trobareu en un vídeo de Common Craft i a Okatai l’aprenent trobareu tres petits vídeos amb les instruccions per activar un sistema de sindicació.

2. Compartir els preferits

Del.ico.us realment és un recurs senzill i molt efectiu, per això és molt recomanable com a porta d’entrada al web 2.0. En això els de Common Craft també ens ajuden amb un vídeo que en pocs minuts ens explica com funciona, i si necessiteu un exemple d’ús de Del.icio.us us deixo aquí l’enllaç al meu recul de preferits.

3. Llençat a descobrir

La Xarxa és enorme i molt rica, és plàstica i cada dia apareixen novetats, formes realment interessants de generar coneixement i de compartir-lo, per això és ben fàcil que amb una primera incursió comencem a descobrir-la i si ens hi sentim còmodes no ens l’acabem mai.

Fa unes setmanes que la meva màxima preocupació laboral són els agrònoms. El desembre passat es va acabar el seu portal i ara hem d’invertir energies en convèncer-los que han d’utilitzar-lo, perquè és una excel·lent eina per a ells.
I tot i que agrònoms.cat no és un recurs 2.0 (segurament encara no és el moment perquè un col·legi professional assumeixi plenament una actitud 2.0) en la seva concepció i el la dinàmica que l’envolta hi ha l’essència 2.o. Per tant l’objectiu és que enginyers i enginyeres agrònomes adquireixin progressivament actituds de col·laboració, de compartir coneixement, que aprenguin junts i que despleguin a la Xarxa tot allò que cadascú té de bo.
És una feina difícil, més complexa del que em pensava. La gran majoria no han sentit a parlar gaire del Web 2.0 i la seva aproximació a Internet és l’habitual dels professionals de mitjana edat d’aquest país. Així que hem buscat una estratègia per a provocar-los l’interès i les ganes necessàries, perquè els agradi la idea de participar habitualment en la actualització dels continguts del web: els hem parlat del potencial de la Xarxa per a afavorir el reconeixement per la seva feina, la seva identitat professional i la seva empresa, i encara que inicialment semblava que l’argument era prou bo, ja que sovint es manifestaven mostres d’aprovació i d’interès, crec que finalment el mateix argument s’ha convertit en un bloqueig.

I és que som una generació força complicada. Per una banda ens sedueix el desig pel reconeixement professional, un desig molt del nostre temps i del món occidental, però per altra banda ens acapara la perfecció, la vergonya, la por al ridícul… Només pot escriure i pot publicar el gran geni, el professional reconegut i que s’ha guanyat el respecte absolut. Si algú que no té aquest perfil gosa publicar alguna cosa comet l’espantós pecat de la supèrbia “què s’ha cregut! Què es pensa!”

Doncs en el web 2.0 les coses no van així, van justament al revés: publicar, col·laborar explicant descobertes, interessos i dubtes és absolutament necessari, és el motor que fa que tot funcioni i afavoreix l’aprenentatge. La facilitat d’edició i publicació d’Internet ha permès que els processos de treball tinguin molt de valor, tant o més que el resultat final. O sigui que publicar i compartir és bo, necessari per a tots i la única manera de treure’n partit a nivell personal i grupal. Cal doncs actuar amb naturalitat, donar a cada nota, apunt, comentari, recull… el valor que realment té, ni més ni menys.

En fi, que per extreure realment partit al Web de Nova Generació hem d’assumir una sèrie de canvis: nous formats, nous codis, noves normes i nous valors. Cal que eliminem els termes “eminència” i “supèrbia” i cal que n’adquirim dos de nous: “naturalitat” i “gust per contribuir a construir nou coneixement”.

Crec que ara per ara un col·lectiu com els agrònoms només en poden cometre un d’error (millor parlar d’error que de pecat) i és mantenir-ne al marge del Web de Nova Generació.

Una mica enfadada i també encantada per coses que he sentit avui a la Catosfera. De fet d’això és tracta, precisament d’això: les dues són reaccions que em provoquen canvis i m’activen.

Coses que no m’agraden: les formigues de Joan J.Carreres.

Per a ell sóc una formiga emprenedora, que venc el meu producte a a través del bloc, condicionada per l’interès per guanyar diners, tinc una certa disculpa, això sí! perquè no sóc la propietària d’un imperi empresarial i se suposo que com a emprenedora m’ho “curru”, però sóc una formiga que es mou per diners.

Ben al contrari senyor Carreres sóc copropietària d’Enraona per un munt de motius, però cap és el benefici econòmic. No sóc ruc! He deixat una feina fixa de 35 hores per setmana, 6 dies d’assumptes propis extres i triennis per abocar-me en Enraona.

Enraona és un projecte personal i familiar per aprendre cada dia, per descobrir molt, per entusiasmar-nos amb el que fem. En resum, per sentir que som feliçment vius. Al bloc d’Enraona escrivim el que volem, perquè ho volem. Parlem de la nostra feina perquè Enraona ocupa el 90% del nostre temps, perquè ara mateix és el que més ens entusiasma. I “oju!” no patim cap mena de malaltia, ni cap addicció al treball!

Per a nosaltres (i nosaltres som dos) el bloc d’Enraona és el nostre bloc personal, per tant no ens identifiquem per a res amb l’etiqueta formiguera que ens ha posat.

Coses que m’agraden: el Genis Roca i la seva postura sobre les organitzacions i l’Internet de nova generació.

Sí senyor! Els blocs, el món 2.0 i tot el que vingui té sentit com a base de relació per a les persones. I la feina grossa consisteix en encaminar a empreses i a col·lectius professionals cap a un ús i una actitud 2.0, en la mesura que cada entitat i cada persona sigui capaç d’assumir-ho i de fruir-ho.

Penso en el Agrònoms i crec que el pla de dinamització de la seva xarxa, té aquesta essència: cal que els agrònoms facin bullir el web del COEAC, però només ho aconseguirem si els ajudem a adonar-se de tot el que s’estan perdent sense conèixer, provar, adquirir i reelaborar normes, actituds i recursos 2.0.