No és un blog, ni un butlletí: és un Ecballium.

Ecballium elaterium

Tres raons de pes que ens porten a buscar una nova solució. Les tres raons:

1. Els webs només poden ser d’una forma: dinàmics, vius i interessants.

Per això provoquem en els nostres clients la necessitat d’actualitzar regularment el contingut del seu web: treballem per a petites empreses, en les quals els propietaris són els gerents i els treballadors, Sovint són persones apassionades per la seva feina i que aprenen cada dia amb el seu treball. Per tant, la seva experiència i el seu treball és un gran generador de coneixement, amb el qual es pot alimentar el seu web corporatiu de continguts realment interessants i útils per als seus clients.

2. Des de l’empresa, Internet es coneix i s’afronta de moltes maneres diferents.
No podem oblidar per a qui treballem i sobretot a qui és dirigeix el contingut dels webs: ens hem de preocupar perquè els missatges arribin als clients dels nostres clients. I hem de ser conscients que no tothom té hàbits 2.0, no tothom ha sentit a parlar dels blogs i pocs són els que tenen el costum de llegir-ne i de sindicar-s’hi. Per tant, tot i que un blog sembla una bona idea, si muntem un blog corporatiu i prou és molt possible que molts dels clients dels nostres clients no arribin mai a accedir al seu contingut: no podem oblidar que en el món de l’empresa el canal de contacte més habitual encara és el correu electrònic.

3. Volem acompanyar als nostres clients a endinsar-se de forma activa en el web 2.0.
Per compartir coneixement, per obrir diàleg, per afrontar-se a Internet de forma activa i oberta. Cal trobar una fórmula que en certa manera funcioni. O sigui, ens cal un espai obert a la creació de coneixement interessant i ens cal adaptar-lo als hàbits de molts dels actuals empresaris i professionals.

La solució: hibridem! Fem un Ecballium!

L’Ecbalium és un híbrid entre un blog i un butlletí electrònic -sovint conegut amb l’anglicisme de Newsletter-:

  • el nostre client disposa dins del seu web d’un blog, que organitza les entrada de forma cronològica, que genera un núvol d’etiquetes i que disposa d’un sistema de sindicació.
  • En aquest blog també s’ofereix un sistema de subscripció per correu electrònic, a través del qual, quan es publica una nova entrada, s’envia el contingut complert a la bústia de correu electrònic de la persona que ho ha sol·licitat.
  • En la gestió interna del web el client disposa d’un sistema àgil per emmagatzemar les adreces dels sol·lictants i enviar un butlletí amb la última entrada del blog.

Ecballium? Per què Ecballium? Perquè les coses han de tenir nom propi, perquè l’encàrrec ens l’ha fet una empresa de jardineria i Ecbalium és el nom d’un vegetal amb una peculiaritat molt curiosa: quan el fruit està madur un suau contacte el fa esclatar i propulsa milers de llavors en totes direccions.

El primer Ecballium està madurant, li falta molt poquet, quan esclati us ho farem saber.

Comparteix aquest article: Aquestes icones enllacen a webs de marcadors socials, on els lectors poden compartir i descobrir nous llocs web.
  • La Tafanera
  • Meneame
  • Technorati
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks

4 Comentaris fins ara

  1. siknus abril 17, 2008 22:17

    WordPress té un nom diferent però fa el mateix.

  2. Bernadette abril 18, 2008 20:05

    Cert siknus. No és la nostra intenció crear un recurs, a la Xarxa hi ha milions de persones generant aplicacions i recursos de forma excel·lent. La nostra aposta és una altra. A Enraona busquem la forma perquè les empreses que ens encarreguen un web s’acostin tant com sigui possible a un Web actual, dinàmic i on es generi comunicació i diàleg. Mirem de buscar sistemes que s’adaptin als nostres clients i als clients dels nostres clients, som acompanyants, facilitadors d’actituds, guies en un ambient on fins ara les empreses no s’hi han mogut amb gaire comoditat.

  3. Quim abril 24, 2008 0:01

    Felicitats pel bloc!! El trobo molt interessant, si més no ja tens un lector fidel ;)

  4. Bernadette abril 24, 2008 9:11

    Gràcies Quim, naltrus també et seguirem a l’Adara. Fem Xarxa!

Deixa un comentari