El bloc d’Enraona

Parlem molt, moltíssim! I escoltem molt poc, poquíssim! Tenim un neguit imparable per mostrar, per extreure de nosaltres, per escampar, ja no importa què diem, a qui ho diem i sobretot, encara menys importa que en traurà de tot allò la nostra pobra víctima amb orelles.

Que rucs que som! escopir paraules pel broc gros, sobreeixint conceptes i més conceptes no ens ajuda a res. No aprenem res, no establim cap vincle amb el portador d’orelles, només cansa!

Hem d’aprendre a escoltar. I ara, que sembla que estem tots hiperconnectats, en tenim més necessitat que mai. Sobretot perquè escoltar és l’acció clau per establir una conversa, és un acte silenciós que ens permet tastar les paraules que emet un altre, és un espai de temps amb el qual descobrim una nova perspectiva i una nova forma d’interpretar el món. Les idees ben construïdes dels altres són la millor matèria primera per entendre el món i evitar caure en una visió limitada, tancada i absolutament pobre.

La primera tesi del Manifest Cluetrain diu: “els mercats són converses”, hi ha molta gent que defensa Internet com un espai de diàleg. Si volem diàleg hem de provocar-lo i la millor forma de fomentar una conversa productiva és escoltant.

Així que jo em comprometo a millorar la meva capacitat d’escolta i començo ara! Sóc tota orelles, t’escolto.

Molt interessant la trobada que avui ha organitzat la Càtedra URV-Empresa de la URV, per celebrar el segon aniversari d’aquesta institució dedicada al foment de l’emprenedoria a la nostra zona. S’ha celebrat a la Finca Experimental Mas dels Frares de la URV, a Constantí. Es tracta de les instal·lacions on la Facultat d’Enologia de la URV fa les seves pràctiques.

La jornada l’ha obert en Fernando Campa, director de la Càtedra, que ha fet un repàs dels objectius i dels resultats obtinguts durant aquests dos anys. Després hem pogut gaudir i aprendre tots amb la intervenció d’en Jordi Mercader, Director General de MercaConsult, que ens ha apropat al món dels bussines angels i ens ha fet reflexionar sobre la relació entre els emprenedors i els inversors en empreses.

Com a idees clau, hem arribat a les següents conclusions:

• Entre un emprenedor i un inversor s’ha d’establir un matrimoni de conveniència: l’emprenedor busca recursos per tirar endavant, l’inversor vol recuperar uns diners amb beneficis. Bon rotllo, però tot el no s’emmarqui en aquesta idea només portarà problemes a les dues bandes.
• Un inversor busca emprenedors amb una barreja d’aptituds: per una banda li han de brillar els ulls al parlar del seu projecte, ha de creure en el seu producte fins el punt d’emocionar-se. Però sobretot ha de tenir una capacitat de gestió impecable i una capacitat de treball enorme. Moltes d’aquestes relacions fracassen per un dèficit en aquesta segona aptitud.
• El matrimoni inversor-emprenedor ha de contemplar, des del primer dia, les instruccions del divorci. És una relació temporal en la qual les dues parts han de saber quan i de quina manera abandonaran.

Ep!, i després hem pogut fer un petit tast d’alguns dels bons vins que s’elaboren a la finca.

“Els altres ho fan així i jo vull fer-ho com tothom”. La pitjor actitud! No te la recomano! Si segueixes aquesta norma et perdràs milers d’oportunitats i moriràs ignorat dins la multitud. I això no vol dir que hagis de fer el boig, buscant formes recargolades de disfressar el que fas i el que dius, només que si segueixes el corrent de la majoria no aniràs mai pel davant. Diga’m que no vols anar pel davant, diga’m-ho!

L’alternativa és senzilla i sovint no acostuma a ser massa arriscada, de vegades només es tracta d’esbrinar com s’acostumen a donar els missatges, com s’expliquen els altres i en pensar si tenim una altra manera per donar una instrucció, una informació o una recomanació. I si amb aquest petit canvi aconsegueixes que se li escapi un somriure al que t’escolta, ja t’has guanyat un punt!

De vegades només es tracta de copiar a qui ha tingut un bon acudit, copiar als bons és molt enriquidor. A Enraona també copiem, copiem molt, cada dia! entre còpia i còpia ens van sorgint petits acudits que ens fem nostres. Només apliquem l’infal·lible mètode universal de l’aprenentatge: la imitació, com fa la canalla quan juga. Ara bé, triem molt bé els nostres mestres i com la canalla, de tant en tant diem coses que no hem sentit mai a ningú, però que tenen sentit.

No obstant si vols fer com fa la majoria, si realment és el que vols, posarem un enorme cadenat per marcar les àrees restringides del teu web i com la majoria perdrem l’oportunitat de ser clars, directes però inesperadament cordials amb els visitants del teu web.