El bloc d’Enraona

Sovint m’embalo parlant d’Internet; m’apassiona! Pel seu potencial, per l’espontaneïtat amb què s’ha afrontat i sobretot per la capacitat de connectar i generar coneixement que han demostrat les persones davant de la Xarxa. Realment crec que tenim l’oportunitat de viure un moment clau en la història de la humanitat, un moment tant transcendental com el que es va viure amb l’aparició de l’escriptura i millers d’anys després amb la invenció de la impremta.

Per això m’entristeix veure com hi ha gent que es gira d’esquena a la Xarxa i, amb el suport de missatges mediàtics sobre la perversió diabòlica i maligne de la Xarxa, es neguen a descobrir el mitjà més enllà del seu correu electrònic i la línia oberta de la caixa.

Una vegada un polític municipal va comentar que no hi havia prou demanda de la població per invertir esforços en fomentar la societat del coneixement. Després d’aquest comentari em vaig preguntar què hauria passat si l’alfabetització de la població s’hagués començat uns quants segles abans. Bé, això és història-ficció, no m’hi enfonsaré, reconec que sóc una negada en anàlisi sociopolítica. Tinc recursos més bàsics: sovint recordo el meu pare explicant que entre els més vells del poble sempre s’ha notat quin mestre els va tocar a l’escola i com algunes generacions, com la del meu oncle Ramon, gràcies a una educació escolar per atzar privilegiada, han assolit un nivell cultural i professional envejable.

En resum, ho confesso, sóc una apassionada d’Internet i em preocupa que una altre vegada tornem a perdre l’oportunitat d’impulsar un sistema, recurs, mitjà (digues-li com vulguis) amb el qual les persones podem generar una quantitat imparable d’energia creadora, creativa, constructiva, generadora, positiva… brutal!

Tampoc hi ha demanda social per ampliar el Port de Tarragona! i això no us ho penseu ni un segon! Si us plau, com diu aquell: “open your mind” que és aquesta la teva autèntica feina!

Darrerament torno a sentir als mitjans moltes declaracions qüestionant la validesa de la informació que apareix a Wikipedia, o a la versió en la nostra llengua, Viquipèdia. En general, hi ha un cert debat sobre si ens hem de creure tot el que es publica a Internet. Ara bé, estem jutjant aquest “nou” mitjà amb els mateixos criteris que als mitjans més tradicionals?

L’última opinió que vaig sentir, i que em va deixar glaçat, crec que va ser a la tertúlia d’un programa de ràdio líder d’audiència. Sense recordar las paraules exactes, algú va venir a dir que “la informació de Wikipedia pot ser vàlida sempre que la contrastem amb altres fonts“. Vés per on, això només és vàlid per a Wikipedia? Vols dir què la informació publicada a les “altres fonts” (suposo que es referia a la premsa escrita, als informatius de TV o als programes de ràdio) ens les podem empassar tal com rajen?

També s’ha posat de moda comparar Wikipedia amb altres obres impreses com l’Enciclopèdia Britànica. A banda d’algun estudi de més o menys rigor, em permeto dubtar sobre si molts dels què opinen han ni tan sols fullejat mai l’enciclopèdia impresa més antiga en llengua anglesa.

La principal raó de crítica és el fet que tothom pugui afegir i modificar la informació. D’acord, però que tothom ho pugi fer no vol dir que tothom ho faci. A quanta gent coneixes que hagi provat d’alterar algun article de Wikipedia? La gent tenim altres feines.

Wikipedia és un projecte senzill però monumental. És un recurs del que obtinc informació i coneixement a diari, professionalment i personalment. He de donar sincerament les gràcies a la comunitat que el fa possible. No conec una altra publicació que m’ofereixi tants articles, tant actualitzats, en tants idiomes, en tantes disciplines i tant de pressa.

Funciona sota una política i normes d’edició altament respectat pels usuaris i té un sistema de discussió de cada un dels articles. Si no estàs del tot d’acord sobre algun detall d’una entrada, estàs convidat a expressar-te. Aquest aspecte és especialment útil per a controlar la neutralitat dels conceptes, com va passar en la discussió de l’article sobre Euskadi Ta Askatasuna, on es debatia sobre la definició més neutral i objectiva d’aquesta organització vasca. Em sembla que aquest sistema d’autocontrol en una font d’informació és realment únic.

Com sigui, Internet és un mitjà d’informació més entre la resta de mitjans. Hem d’interpretar els continguts i contrastar-los de la mateixa manera que ho hem de fer amb els altres mitjans.

Me’n recordo molt d’un anunci de TV on la protagonista deia que l’ingredient Tal de les galetes Qual era beneficiós per a l’organisme, i ho sabia perfectament perquè ho havia llegit. “Ho he llegit”, assegurava. Marededéu, vull pensar que el guionista no tenia ni idea del nivell de crítica que tenim els consumidors, els consumidors d’opinió que al capdavall som tots.

Siguem consumidors responsables.

Com la gràcia que es fa sovint a les criatures, amagar una cosa darrera d’un mocador per fer-li creure que ha desaparegut! Amb la canalla això fa gràcia, és el primer joc i a canvi la criatura acostuma a oferir el premi de la rialla. Ja no té tanta gràcia quan la tècnica del “taaat” s’aplica a la feina, com a gran alternativa per obviar problemes mal resolts.

En el desenvolupament de llocs web hi ha milers d’exemples on s’hi ha aplicat la tècnica del “taaat”. Que hi ha problemes per fer una bona estructura d’un web?: “taaat, on és?”, es deixa córrer i es dóna la culpa a l’usuari, si és perd és perquè no és un bon navegant. Que costa massa validar un formulari?: “taaat, on és?”, no es valida, si la gent es deixa dades per posar és perquè no s’hi fixa i no estan per la feina.

Diuen que els adult perden la innocència de la infància, però hi ha qui encara la manté. Llàstima que la projecti amb la tècnica del “taaat” i no ho faci pintant, jugant a “Galactica” o imitant l’últim ball de la Paulina Rubio.

Quan desenvolupem un projecte web per una empresa acostumem a recomanar que es donin el major nombre de canals possibles perquè els seus client hi contactin: telèfon, correu electrònic, si cal un formulari de contacte, el número d’Skype si en tens, l’adreça real… En resum, el missatge només és un: dóna-li al teu client totes les facilitats de comunicació.

Potser ens oblidem que amb aquest consell hi ha implícita una recomanació, que fins ara consideràvem evident: sobretot, contesta les demandes del teu client, i fes-ho ràpid! Perquè a Internet 24 hores és una eternitat.

D’això me n’he adonat avui. Fa un munt de dies (mil anys, en temps internàutic) vaig omplir un formulari de contacte del web d’una gran i famosa empresa, per fer una consulta, abans de decidir-me a gastar uns quants centenars d’euros en una de les seves aplicacions d’ofimàtica. El correu es devia perdre en la immensitat de la xarxa, perquè no me l’han contestat. Avui he rebut un butlletí electrònic on hi havia publicitat d’aquesta empresa, l’anunci m’ha fet recordar el correu oblidat i m’ha fer pensar que són uns impresentables.

Així que a partir d’ara el consell que donarem als nostre clients serà el següent: al teu web ofereix el major nombre de canals de comunicació que puguis atendre i sobretot, contesta les demandes dels teu clients abans d’acabar la teva jornada de treball.

En la relació empresa-client flueixen una sèrie paraules que cada dia costen més de definir: servei, qualitat, atenció… Tothom té un producte de qualitat, tothom dóna servei i tothom vetlla per l’atenció dels seus clients. Malgrat això el món s’omple de consumidors molestos perquè se senten desatesos, perquè no reben l’assistència que se’ls va prometre i perquè allò que han comprat fa figa.

Llegeix més

Podeu afegir-vos a la campanya “Birmania lliure!” a Free Burma!

Fent saltets per la xarxa hem topat amb el programa NEW, “Ninguna Empresa sin Web”, un programa del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio per a facilitar l’adquisicó d’unes plantilles i d’uns serveis d’allotjament, que a partir de 65€ permeten que qualsevol empresa tingui el seu lloc web.

No em sap greu que els webs puguin arribar a costra 65€, crec que les coses han de tenir un preu més que just i que els diners ens els hem de guanyar treballant de valent, però sí que crec que no està bé que des del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio donin duros a quatre pessetes i que promocionin una pràctica caduca.

Llegeix més