El bloc d’Enraona

Repetim cada dia que Internet és una conversa i que cal afavorir l’ambient adequat per fomentar un Xarxa en diàleg. Si però, això què significa? T’ho expliquem amb un exemple.

Dell, la marca d’ordinadors que només ven a client final, ha obert a Internet Ideastorm -tempesta d’idees- un espai on els seus clients poden proposar millores en els equips i votar les propostes d’altres clients, si les troben interessants. Amb aquesta informació Dell decideix quins canvis implementa en els nous equipaments.

Amb aquesta iniciativa, per una banda Dell obté informació directa dels seus clients, descobreix clarament els seus interessos i les millores en el producte estan destinades a resoldre necessitats reals. Per altre banda, els usuaris de Dell se senten escoltats i veuen com realment la marca es preocupa per ells.

Aquest és un bon exemple de projecte web destinat a generar conversa.

En aquest projecte també cal destacar-hi un últim detall. I és que actualment existeixen a Internet aplicacions amb codi obert, amb les quals construir un espai web com el de Dell és realment senzill i ràpid. Per tant s’aconsegueix tenir una bona aplicació web, abocada a la conversa, amb un cost econòmic molt ajustat. Ara el cost tecnològic està ja a l’abast de tothom i la Xarxa ja és un espai on triomfen les bones idees.

Per tant les petites empreses, on hi ha algú amb iniciativa, energia i esperit innovador, els equips de professionals que viuen amb passió la seva feina, tenen la gran oportunitat per obrir i fomentar una nova conversa a la Xarxa, amb un “ideastorm”, amb un blog o amb algun altre recursos on s’estableixi un vincle i una llarga conversa entre diferents persones que es mouen per Internet.

Si és aquest el teu cas, si ets un emprenedor amb el cap ple d’idees i amb molta energia per gastar en el teu projecte, pensa-hi. És el moment: la tecnologia t’acompanya i Internet és el teu espai.

Portem uns dies intensos repassant apunts i llegint molt per preparar la xerrada que farem demà a les VI Jornades sobre emprenedoria, parlarem del web 2.0 i del potencial que se’n pot extreure amb finalitats professionals.

L’emprenedor és una persona valenta per definició, és algú realment apassionat per construir i viure amb intensitat el seu projecte professional. Si instal·la parquet et parla amb fascinació de la tècnica d’encaixar les peces de fusta sense que quedin fissures; exaltat t’explica els nous sistemes de restauració que ha après a Itàlia. Te’n parla amb una passió contagiosa i durant uns minuts fins hi tot sents amor pel parquet, és un amor fugisser, però a partir d’aquell moment et mires aquell “muntunet” de fustes d’una altra forma.

Tanta passió, tant desig per construir emana energia i l’energia a Internet realment es propaga i es transforma a una velocitat imparable. A Internet la gent connectem els uns amb els altres, ens expliquem coses, compartim experiències i sensacions, aprenem en comunitat…

Si el Jaume, l’emprenedor que instal·la parquets, mentre m’explicava la seva feina hagués enregistrat la conversa i l’hagués publicat a la Xarxa, l’entusiasme contagiós encara tindria efectes en altres persones. I tot això no té res d’extraordinari, ni d’anormal, ni de friki. Això passa perquè la Xarxa no és de cables, és de connexions entre persones i quan estàs amoïnat perquè se t’ha bufat el parquet del menjador esperes trobar algú com el Jaume perquè vingui a arreglar-te’l.

Si entenem que amb un llibre podem compartir emocions, interessos, coneixements i experiències. Si tot sabem que el cinema, la televisió, la ràdio ens connecten i ens provoca interès, desig, rebuig, fàstic… Per què Internet ha de ser diferent? És per què no el coneixem prou? Aquest és el motiu pel qual no és interessant? Aquesta no acostuma a ser l’opinió d’un emprenedor. Per a ell o ella un nou entorn per descobrir és sempre una oportunitat i mai una nosa.

Tres raons de pes que ens porten a buscar una nova solució. Les tres raons:

1. Els webs només poden ser d’una forma: dinàmics, vius i interessants.

Per això provoquem en els nostres clients la necessitat d’actualitzar regularment el contingut del seu web: treballem per a petites empreses, en les quals els propietaris són els gerents i els treballadors, Sovint són persones apassionades per la seva feina i que aprenen cada dia amb el seu treball. Per tant, la seva experiència i el seu treball és un gran generador de coneixement, amb el qual es pot alimentar el seu web corporatiu de continguts realment interessants i útils per als seus clients.

2. Des de l’empresa, Internet es coneix i s’afronta de moltes maneres diferents.
No podem oblidar per a qui treballem i sobretot a qui és dirigeix el contingut dels webs: ens hem de preocupar perquè els missatges arribin als clients dels nostres clients. I hem de ser conscients que no tothom té hàbits 2.0, no tothom ha sentit a parlar dels blogs i pocs són els que tenen el costum de llegir-ne i de sindicar-s’hi. Per tant, tot i que un blog sembla una bona idea, si muntem un blog corporatiu i prou és molt possible que molts dels clients dels nostres clients no arribin mai a accedir al seu contingut: no podem oblidar que en el món de l’empresa el canal de contacte més habitual encara és el correu electrònic.

3. Volem acompanyar als nostres clients a endinsar-se de forma activa en el web 2.0.
Per compartir coneixement, per obrir diàleg, per afrontar-se a Internet de forma activa i oberta. Cal trobar una fórmula que en certa manera funcioni. O sigui, ens cal un espai obert a la creació de coneixement interessant i ens cal adaptar-lo als hàbits de molts dels actuals empresaris i professionals.

La solució: hibridem! Fem un Ecballium!

L’Ecbalium és un híbrid entre un blog i un butlletí electrònic -sovint conegut amb l’anglicisme de Newsletter-:

• el nostre client disposa dins del seu web d’un blog, que organitza les entrada de forma cronològica, que genera un núvol d’etiquetes i que disposa d’un sistema de sindicació.
• En aquest blog també s’ofereix un sistema de subscripció per correu electrònic, a través del qual, quan es publica una nova entrada, s’envia el contingut complert a la bústia de correu electrònic de la persona que ho ha sol·licitat.
• En la gestió interna del web el client disposa d’un sistema àgil per emmagatzemar les adreces dels sol·lictants i enviar un butlletí amb la última entrada del blog.

Ecballium? Per què Ecballium? Perquè les coses han de tenir nom propi, perquè l’encàrrec ens l’ha fet una empresa de jardineria i Ecbalium és el nom d’un vegetal amb una peculiaritat molt curiosa: quan el fruit està madur un suau contacte el fa esclatar i propulsa milers de llavors en totes direccions.

El primer Ecballium està madurant, li falta molt poquet, quan esclati us ho farem saber.

Fa unes setmanes que la meva màxima preocupació laboral són els agrònoms. El desembre passat es va acabar el seu portal i ara hem d’invertir energies en convèncer-los que han d’utilitzar-lo, perquè és una excel·lent eina per a ells.
I tot i que agrònoms.cat no és un recurs 2.0 (segurament encara no és el moment perquè un col·legi professional assumeixi plenament una actitud 2.0) en la seva concepció i el la dinàmica que l’envolta hi ha l’essència 2.o. Per tant l’objectiu és que enginyers i enginyeres agrònomes adquireixin progressivament actituds de col·laboració, de compartir coneixement, que aprenguin junts i que despleguin a la Xarxa tot allò que cadascú té de bo.
És una feina difícil, més complexa del que em pensava. La gran majoria no han sentit a parlar gaire del Web 2.0 i la seva aproximació a Internet és l’habitual dels professionals de mitjana edat d’aquest país. Així que hem buscat una estratègia per a provocar-los l’interès i les ganes necessàries, perquè els agradi la idea de participar habitualment en la actualització dels continguts del web: els hem parlat del potencial de la Xarxa per a afavorir el reconeixement per la seva feina, la seva identitat professional i la seva empresa, i encara que inicialment semblava que l’argument era prou bo, ja que sovint es manifestaven mostres d’aprovació i d’interès, crec que finalment el mateix argument s’ha convertit en un bloqueig.

I és que som una generació força complicada. Per una banda ens sedueix el desig pel reconeixement professional, un desig molt del nostre temps i del món occidental, però per altra banda ens acapara la perfecció, la vergonya, la por al ridícul… Només pot escriure i pot publicar el gran geni, el professional reconegut i que s’ha guanyat el respecte absolut. Si algú que no té aquest perfil gosa publicar alguna cosa comet l’espantós pecat de la supèrbia “què s’ha cregut! Què es pensa!”

Doncs en el web 2.0 les coses no van així, van justament al revés: publicar, col·laborar explicant descobertes, interessos i dubtes és absolutament necessari, és el motor que fa que tot funcioni i afavoreix l’aprenentatge. La facilitat d’edició i publicació d’Internet ha permès que els processos de treball tinguin molt de valor, tant o més que el resultat final. O sigui que publicar i compartir és bo, necessari per a tots i la única manera de treure’n partit a nivell personal i grupal. Cal doncs actuar amb naturalitat, donar a cada nota, apunt, comentari, recull… el valor que realment té, ni més ni menys.

En fi, que per extreure realment partit al Web de Nova Generació hem d’assumir una sèrie de canvis: nous formats, nous codis, noves normes i nous valors. Cal que eliminem els termes “eminència” i “supèrbia” i cal que n’adquirim dos de nous: “naturalitat” i “gust per contribuir a construir nou coneixement”.

Crec que ara per ara un col·lectiu com els agrònoms només en poden cometre un d’error (millor parlar d’error que de pecat) i és mantenir-ne al marge del Web de Nova Generació.

Ara farà dos anys, el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya ens va plantejar la voluntat d’engegar un projecte de renovació del seu lloc web. Avui, a punt de ser inaugurat, a Enraona podem dir què estem satisfets perquè creiem que hem aconseguit els objectius.
La missió era oferir a tots els col·legiats i col·legiades un nou lloc web que fomentés la interrelació entre ells, a l’hora que ajudés a difondre el sentit de la professió entre la resta de la societat. Explicarem breument la manera en què vam abordar el projecte.

Primerament vam detectar, recollir i solidificar les necessitats per tal de traduir-les a aplicacions web factibles. Després es va segmentar el projecte en fases lògiques, per fer-lo viable tant des del punt de vista funcional com econòmic.

En la vessant informacional, es van preparar dos tipus d’informes: un d’extens i molt clar, d’us intern per al Col·legi, on es recollien tots els aspectes a tenir en compte per poder demanar i valorar qualsevol oferta de construcció, tot en un llenguatge rigorós però adaptat a persones no familiaritzades amb les TIC. I després es va preparar un document tècnic per a les empreses que optaven al desenvolupament del web. Aquest document va ser molt més curt, tècnic i explícit per tal de que els participants poguessin oferir la seva pròpia visió del projecte. Un joc a dues bandes.

Portar la feina de coordinació de la fase de construcció ens ha permès també treballar amb totes les empreses implicades d’una manera o d’una altra en el projecte. El desenvolupament web l’han portat el companys d’Antaviana, amb qui per cert ha estat un plaer col·laborar.

El resultat ha estat el nou agronoms.cat, un espai destinat a convertir-se en el punt de referència de l’enginyeria agronòmica de Catalunya. És un gran portal de serveis amb totes els eines i l’estructura necessària per a complir el objectius inicials.

Això s’aconseguirà si els més de mil col·legiats i col·legiades s’apropien d’aquest espai i l’integren en la seva dinàmica de treball i relació. Aquest és per a Enraona el proper repte: contribuir a la dinamització en línia d’un col·lectiu amb un fons de coneixement brutal. Nosaltres fem una predicció: els mateixos agrònoms es sorprendran de fins on pot arribar el seu potencial gràcies a Internet.

Darrerament torno a sentir als mitjans moltes declaracions qüestionant la validesa de la informació que apareix a Wikipedia, o a la versió en la nostra llengua, Viquipèdia. En general, hi ha un cert debat sobre si ens hem de creure tot el que es publica a Internet. Ara bé, estem jutjant aquest “nou” mitjà amb els mateixos criteris que als mitjans més tradicionals?

L’última opinió que vaig sentir, i que em va deixar glaçat, crec que va ser a la tertúlia d’un programa de ràdio líder d’audiència. Sense recordar las paraules exactes, algú va venir a dir que “la informació de Wikipedia pot ser vàlida sempre que la contrastem amb altres fonts“. Vés per on, això només és vàlid per a Wikipedia? Vols dir què la informació publicada a les “altres fonts” (suposo que es referia a la premsa escrita, als informatius de TV o als programes de ràdio) ens les podem empassar tal com rajen?

També s’ha posat de moda comparar Wikipedia amb altres obres impreses com l’Enciclopèdia Britànica. A banda d’algun estudi de més o menys rigor, em permeto dubtar sobre si molts dels què opinen han ni tan sols fullejat mai l’enciclopèdia impresa més antiga en llengua anglesa.

La principal raó de crítica és el fet que tothom pugui afegir i modificar la informació. D’acord, però que tothom ho pugi fer no vol dir que tothom ho faci. A quanta gent coneixes que hagi provat d’alterar algun article de Wikipedia? La gent tenim altres feines.

Wikipedia és un projecte senzill però monumental. És un recurs del que obtinc informació i coneixement a diari, professionalment i personalment. He de donar sincerament les gràcies a la comunitat que el fa possible. No conec una altra publicació que m’ofereixi tants articles, tant actualitzats, en tants idiomes, en tantes disciplines i tant de pressa.

Funciona sota una política i normes d’edició altament respectat pels usuaris i té un sistema de discussió de cada un dels articles. Si no estàs del tot d’acord sobre algun detall d’una entrada, estàs convidat a expressar-te. Aquest aspecte és especialment útil per a controlar la neutralitat dels conceptes, com va passar en la discussió de l’article sobre Euskadi Ta Askatasuna, on es debatia sobre la definició més neutral i objectiva d’aquesta organització vasca. Em sembla que aquest sistema d’autocontrol en una font d’informació és realment únic.

Com sigui, Internet és un mitjà d’informació més entre la resta de mitjans. Hem d’interpretar els continguts i contrastar-los de la mateixa manera que ho hem de fer amb els altres mitjans.

Me’n recordo molt d’un anunci de TV on la protagonista deia que l’ingredient Tal de les galetes Qual era beneficiós per a l’organisme, i ho sabia perfectament perquè ho havia llegit. “Ho he llegit”, assegurava. Marededéu, vull pensar que el guionista no tenia ni idea del nivell de crítica que tenim els consumidors, els consumidors d’opinió que al capdavall som tots.

Siguem consumidors responsables.