El bloc d’Enraona

Repetim cada dia que Internet és una conversa i que cal afavorir l’ambient adequat per fomentar un Xarxa en diàleg. Si però, això què significa? T’ho expliquem amb un exemple.

Dell, la marca d’ordinadors que només ven a client final, ha obert a Internet Ideastorm -tempesta d’idees- un espai on els seus clients poden proposar millores en els equips i votar les propostes d’altres clients, si les troben interessants. Amb aquesta informació Dell decideix quins canvis implementa en els nous equipaments.

Amb aquesta iniciativa, per una banda Dell obté informació directa dels seus clients, descobreix clarament els seus interessos i les millores en el producte estan destinades a resoldre necessitats reals. Per altre banda, els usuaris de Dell se senten escoltats i veuen com realment la marca es preocupa per ells.

Aquest és un bon exemple de projecte web destinat a generar conversa.

En aquest projecte també cal destacar-hi un últim detall. I és que actualment existeixen a Internet aplicacions amb codi obert, amb les quals construir un espai web com el de Dell és realment senzill i ràpid. Per tant s’aconsegueix tenir una bona aplicació web, abocada a la conversa, amb un cost econòmic molt ajustat. Ara el cost tecnològic està ja a l’abast de tothom i la Xarxa ja és un espai on triomfen les bones idees.

Per tant les petites empreses, on hi ha algú amb iniciativa, energia i esperit innovador, els equips de professionals que viuen amb passió la seva feina, tenen la gran oportunitat per obrir i fomentar una nova conversa a la Xarxa, amb un “ideastorm”, amb un blog o amb algun altre recursos on s’estableixi un vincle i una llarga conversa entre diferents persones que es mouen per Internet.

Si és aquest el teu cas, si ets un emprenedor amb el cap ple d’idees i amb molta energia per gastar en el teu projecte, pensa-hi. És el moment: la tecnologia t’acompanya i Internet és el teu espai.

Tres raons de pes que ens porten a buscar una nova solució. Les tres raons:

1. Els webs només poden ser d’una forma: dinàmics, vius i interessants.

Per això provoquem en els nostres clients la necessitat d’actualitzar regularment el contingut del seu web: treballem per a petites empreses, en les quals els propietaris són els gerents i els treballadors, Sovint són persones apassionades per la seva feina i que aprenen cada dia amb el seu treball. Per tant, la seva experiència i el seu treball és un gran generador de coneixement, amb el qual es pot alimentar el seu web corporatiu de continguts realment interessants i útils per als seus clients.

2. Des de l’empresa, Internet es coneix i s’afronta de moltes maneres diferents.
No podem oblidar per a qui treballem i sobretot a qui és dirigeix el contingut dels webs: ens hem de preocupar perquè els missatges arribin als clients dels nostres clients. I hem de ser conscients que no tothom té hàbits 2.0, no tothom ha sentit a parlar dels blogs i pocs són els que tenen el costum de llegir-ne i de sindicar-s’hi. Per tant, tot i que un blog sembla una bona idea, si muntem un blog corporatiu i prou és molt possible que molts dels clients dels nostres clients no arribin mai a accedir al seu contingut: no podem oblidar que en el món de l’empresa el canal de contacte més habitual encara és el correu electrònic.

3. Volem acompanyar als nostres clients a endinsar-se de forma activa en el web 2.0.
Per compartir coneixement, per obrir diàleg, per afrontar-se a Internet de forma activa i oberta. Cal trobar una fórmula que en certa manera funcioni. O sigui, ens cal un espai obert a la creació de coneixement interessant i ens cal adaptar-lo als hàbits de molts dels actuals empresaris i professionals.

La solució: hibridem! Fem un Ecballium!

L’Ecbalium és un híbrid entre un blog i un butlletí electrònic -sovint conegut amb l’anglicisme de Newsletter-:

• el nostre client disposa dins del seu web d’un blog, que organitza les entrada de forma cronològica, que genera un núvol d’etiquetes i que disposa d’un sistema de sindicació.
• En aquest blog també s’ofereix un sistema de subscripció per correu electrònic, a través del qual, quan es publica una nova entrada, s’envia el contingut complert a la bústia de correu electrònic de la persona que ho ha sol·licitat.
• En la gestió interna del web el client disposa d’un sistema àgil per emmagatzemar les adreces dels sol·lictants i enviar un butlletí amb la última entrada del blog.

Ecballium? Per què Ecballium? Perquè les coses han de tenir nom propi, perquè l’encàrrec ens l’ha fet una empresa de jardineria i Ecbalium és el nom d’un vegetal amb una peculiaritat molt curiosa: quan el fruit està madur un suau contacte el fa esclatar i propulsa milers de llavors en totes direccions.

El primer Ecballium està madurant, li falta molt poquet, quan esclati us ho farem saber.

Cada dia -i no és una frase feta- cada dia trobo almenys una cosa nova i sorprenent a la Xarxa. Seré més concreta amb dos exemples:

• en sec a Flickr em trobo amb un àlbum amb fantàstiques fotografies d’ocells, el nom científic de cada un d’ells i la localització. L’album és d’un estudiant de biologia apassionat per l’ornitologia.
• Trobo a Youtube, el vídeo d’una dissenyadora d’interior on mostra una sèrie de proves i d’experiments amb diferents materials.

Dos casos de com la Xarxa és un exel·lent recurs per projectar, i com a mínim fixar, tasques, idees i feines de la quotidianitat.

Pensem una mica en aquest dos exemples?

Dues persones que amb un cost econòmic molt baix, una optimització extrema de la seva feina i una repercussió potencial molt important, utilitzen la Xarxa per a difondre la seva activitat professional i nodrir la seva presència a Internet.

Des d’un punt de vista professional, és bo? Quins avantatges i beneficis poden treure’n? En què els pot ajudar? I per contra, què té de dolent? Què hi tenen a perdre? Se’ls pot girar la truita?

L’ús del web 2.0 és bo, des d’un punt de vista professional és molt bo. Que algú arribi a veure com treballes, que conegui els teus apunts fotogràfics, que sàpiga com et preocupes per valorar els nous materials és molt bo. De dolent no en té res, no et sembla?

Doncs bé, després d’aquestes descobertes intentem explicar a professionals i empresaris de la nostra generació les noves oportunitats de la Xarxa i sovint ens trobem que no en volen saber res, i quan senten parlar de blocs, Youtube, Flickr o de qualsevol altre recurs 2.0 aixequen un mur del tipus “no m’atabalis, això només són rucades d’adolescents lligons” i es tanquen en banda.

Tot i això a Enraona estem convençuts que les noves possibilitats de relació que trobem a Internet no és poden ignorar. Per això farem tot el que estigui en les nostres mans perquè la generació del correu electrònic i Google -els que vam tocar el primer ordinador l’últim any de la carrera- entenguin el valor de la Xarxa i s’adonin de com és d’interessant integrar-la en la seva quotidianitat. Després, que cadascú faci el que vulgui: descobrir-la, aprofitar-la contribuir-hi, ignorar-la, rebutjar-la o evitar-la… el que vulgui.

“Els altres ho fan així i jo vull fer-ho com tothom”. La pitjor actitud! No te la recomano! Si segueixes aquesta norma et perdràs milers d’oportunitats i moriràs ignorat dins la multitud. I això no vol dir que hagis de fer el boig, buscant formes recargolades de disfressar el que fas i el que dius, només que si segueixes el corrent de la majoria no aniràs mai pel davant. Diga’m que no vols anar pel davant, diga’m-ho!

L’alternativa és senzilla i sovint no acostuma a ser massa arriscada, de vegades només es tracta d’esbrinar com s’acostumen a donar els missatges, com s’expliquen els altres i en pensar si tenim una altra manera per donar una instrucció, una informació o una recomanació. I si amb aquest petit canvi aconsegueixes que se li escapi un somriure al que t’escolta, ja t’has guanyat un punt!

De vegades només es tracta de copiar a qui ha tingut un bon acudit, copiar als bons és molt enriquidor. A Enraona també copiem, copiem molt, cada dia! entre còpia i còpia ens van sorgint petits acudits que ens fem nostres. Només apliquem l’infal·lible mètode universal de l’aprenentatge: la imitació, com fa la canalla quan juga. Ara bé, triem molt bé els nostres mestres i com la canalla, de tant en tant diem coses que no hem sentit mai a ningú, però que tenen sentit.

No obstant si vols fer com fa la majoria, si realment és el que vols, posarem un enorme cadenat per marcar les àrees restringides del teu web i com la majoria perdrem l’oportunitat de ser clars, directes però inesperadament cordials amb els visitants del teu web.

Quan desenvolupem un projecte web per una empresa acostumem a recomanar que es donin el major nombre de canals possibles perquè els seus client hi contactin: telèfon, correu electrònic, si cal un formulari de contacte, el número d’Skype si en tens, l’adreça real… En resum, el missatge només és un: dóna-li al teu client totes les facilitats de comunicació.

Potser ens oblidem que amb aquest consell hi ha implícita una recomanació, que fins ara consideràvem evident: sobretot, contesta les demandes del teu client, i fes-ho ràpid! Perquè a Internet 24 hores és una eternitat.

D’això me n’he adonat avui. Fa un munt de dies (mil anys, en temps internàutic) vaig omplir un formulari de contacte del web d’una gran i famosa empresa, per fer una consulta, abans de decidir-me a gastar uns quants centenars d’euros en una de les seves aplicacions d’ofimàtica. El correu es devia perdre en la immensitat de la xarxa, perquè no me l’han contestat. Avui he rebut un butlletí electrònic on hi havia publicitat d’aquesta empresa, l’anunci m’ha fet recordar el correu oblidat i m’ha fer pensar que són uns impresentables.

Així que a partir d’ara el consell que donarem als nostre clients serà el següent: al teu web ofereix el major nombre de canals de comunicació que puguis atendre i sobretot, contesta les demandes dels teu clients abans d’acabar la teva jornada de treball.

Transparència. Paraula musical, embrutada i destrossada per males pràctiques comunicatives del tipus “lletra petita a peu de plana” i pel gran sistema “la-culpa-és-teva-que-no-ho has-vist”.

I en canvi, la transparència és una de les claus d’un negoci que vulgui obrir una delegació dins d’Internet. La venda per botigues electròniques certament s’està estenent, però encara hi ha moltes persones a les què el mitjà no els inspira prou confiança. “És que no sé qui hi ha al darrera del negoci.” “Què passarà si el producte no em surt prou bé? Me’l tornaran?” “I pagar, a veure que faran amb el número de la meva Visa!!”.

La fórmula per començar a resoldre aquesta dificultat és ben senzilla: explica’t bé, amb precisió, quan sigui necessari i on sigui necessari.

Per això una botiga electrònica ha de ser sempre molt clara, és important que qualsevol possible client conegui les condicions de la venda, totes les característiques dels productes, del transport, de les garanties, del sistema de reclamacions i de moltes altres coses, diferents i úniques per a cada botiga electrònica, però que provoquen que una persona faci el primer pas i es decideixi a comprar per Internet.

Per tant, una botiga electrònica ha de ser molt més que una llista de productes i un cistell electrònic de compra; un projecte web d’aquest tipus cal acompanyar-lo d’una acurada anàlisi i d’una bona organització de continguts. Ens hem d’avançar al nostre client i hem de donar una solució clara, exacta i real a cada un dels “però” que alimenten la seva desconfiança.

És aquesta una feina a dues bandes, per una part el propietari del negoci electrònic ha de revisar el procés de relació que inicia amb un client, per tal de trobar tots els “forats” per on es perd la confiança i oferir una resposta real. Per altra banda els desenvolupadors del projecte web han de saber oferir cada unitat d’informació en el moment més adequat, allà on el possible client se sent empès a tancar el navegador i baixar a la botiga de la cantonada.

Engegar una botiga electrònica comporta una sèrie de petits detalls que tots junts fan una feinada.

Aquest vespre he escrit un correu electrònic al Carles per recomanar-li que obri un bloc, i quan he acabat d’escriure’l he pensat que valia més penjar-lo al nostre bloc. Així que l’enganxo a continuació.
Llegeix més

Eines ben pensades per a aplicacions d’empresa, descobrir casos d’aquesta mena és el que ens fa feliços, i aquest és el cas! Des de fa una setmana a Enraona tenim el nostre wiki i encara que portem poc temps utilitzant-lo, des del primer dia li hem trobat totes les gràcies.
Llegeix més

Cinta Vímet, treballadora constant i emprenedora del sector dels barrets de palla va decidir fer un catàleg dels seus productes.

El negoci funcionava i a través d’un cosí seu va veure l’oportunitat de fer el salt al mercat anglosaxó, així que no s’ho va pensar dos cops i va demanar a una empresa la traducció a l’anglès del seu catàleg de productes. Un cop el catàleg traduït, en va encarregar uns quants milers de còpies i es va preparar per submergir-se en el seu nou repte.

Llegeix més

Les grans empreses comencen a gastar diners per seguir patrons de petita empresa: conèixer els seus clients, parlar amb ells i compartir neguits, dubtes i solucions.

Vincular l’empresa a una persona amb un nom i una cara, que t’inspiri confiança perquè la coneixes i saps que es pren seriosament la feina que fa, perquè saps que coneix perfectament el seu ofici i perquè cada dia aprèn i aplica coneixements nous.

L’eina més pràctica per portar a terme aquesta nova relació? Un bloc.

Llegeix més