El bloc d’Enraona

Parlem molt, moltíssim! I escoltem molt poc, poquíssim! Tenim un neguit imparable per mostrar, per extreure de nosaltres, per escampar, ja no importa què diem, a qui ho diem i sobretot, encara menys importa que en traurà de tot allò la nostra pobra víctima amb orelles.

Que rucs que som! escopir paraules pel broc gros, sobreeixint conceptes i més conceptes no ens ajuda a res. No aprenem res, no establim cap vincle amb el portador d’orelles, només cansa!

Hem d’aprendre a escoltar. I ara, que sembla que estem tots hiperconnectats, en tenim més necessitat que mai. Sobretot perquè escoltar és l’acció clau per establir una conversa, és un acte silenciós que ens permet tastar les paraules que emet un altre, és un espai de temps amb el qual descobrim una nova perspectiva i una nova forma d’interpretar el món. Les idees ben construïdes dels altres són la millor matèria primera per entendre el món i evitar caure en una visió limitada, tancada i absolutament pobre.

La primera tesi del Manifest Cluetrain diu: “els mercats són converses”, hi ha molta gent que defensa Internet com un espai de diàleg. Si volem diàleg hem de provocar-lo i la millor forma de fomentar una conversa productiva és escoltant.

Així que jo em comprometo a millorar la meva capacitat d’escolta i començo ara! Sóc tota orelles, t’escolto.

Les persones sovint confonem el que hem d’explicar amb el que hem de saber.

Hem de saber tant com sigui possible, hem de conèixer, analitzar, reinterpretar i reconstruir el nostre àmbit de coneixement. Hem d’explicar allò que el nostre interlocutor està preparat per sentir, per comprendre, per compartir i per reconstruir.

Aquesta és la diferència entre una conversa i una conferència.
Conferenciem massa i enraonem poc.

Portem uns dies intensos repassant apunts i llegint molt per preparar la xerrada que farem demà a les VI Jornades sobre emprenedoria, parlarem del web 2.0 i del potencial que se’n pot extreure amb finalitats professionals.

L’emprenedor és una persona valenta per definició, és algú realment apassionat per construir i viure amb intensitat el seu projecte professional. Si instal·la parquet et parla amb fascinació de la tècnica d’encaixar les peces de fusta sense que quedin fissures; exaltat t’explica els nous sistemes de restauració que ha après a Itàlia. Te’n parla amb una passió contagiosa i durant uns minuts fins hi tot sents amor pel parquet, és un amor fugisser, però a partir d’aquell moment et mires aquell “muntunet” de fustes d’una altra forma.

Tanta passió, tant desig per construir emana energia i l’energia a Internet realment es propaga i es transforma a una velocitat imparable. A Internet la gent connectem els uns amb els altres, ens expliquem coses, compartim experiències i sensacions, aprenem en comunitat…

Si el Jaume, l’emprenedor que instal·la parquets, mentre m’explicava la seva feina hagués enregistrat la conversa i l’hagués publicat a la Xarxa, l’entusiasme contagiós encara tindria efectes en altres persones. I tot això no té res d’extraordinari, ni d’anormal, ni de friki. Això passa perquè la Xarxa no és de cables, és de connexions entre persones i quan estàs amoïnat perquè se t’ha bufat el parquet del menjador esperes trobar algú com el Jaume perquè vingui a arreglar-te’l.

Si entenem que amb un llibre podem compartir emocions, interessos, coneixements i experiències. Si tot sabem que el cinema, la televisió, la ràdio ens connecten i ens provoca interès, desig, rebuig, fàstic… Per què Internet ha de ser diferent? És per què no el coneixem prou? Aquest és el motiu pel qual no és interessant? Aquesta no acostuma a ser l’opinió d’un emprenedor. Per a ell o ella un nou entorn per descobrir és sempre una oportunitat i mai una nosa.

Ahir vam fer una xerrada sobre el web 2.0 a la Cambra de Reus i ens van preguntar per on es podria començar a descobrir el món 2.0. Hi ha milers de maneres d’endinsar-se a la Xarxa, el més important és que cadascú utilitzi els recursos i adopti les actituds que el fan sentir més còmode, tot i això us proposem aquí una de les portes d’entrada a aquest nou món.

1. Els Blocs

Igual que un músic sent música, un blocaire llegeix blocs. Cal doncs trobar aquells on s’escriu sobre temes que ens interessen. Així doncs el primer pas és cercar blocs, llegir-los regularment, triar-los bé, seguir les recomanacions que els blocaires que ja coneixem ens ofereixen i començar a construir la nostra xarxa. Per això cal trobar els blocs que ens interessen: fent una cerca en un cercador amb les paraules clau que ens interessen i la paraula “blog” en trobarem -per exemple cercant blog pyme si els temes relacionats amb les Pimes ens interessen- o també podem utilitzar cercadors especialitzats en blocs com Technorati o el cercador de blocs de Google.

Si la cerca és fructífera aviat s’acumularan una sèrie de blocs que es llegiran regularment, per tant caldrà trobar un sistema de sindicació, que ens estalviï la llarga tasca d’obrir cada un dels blocs per veure si hi ha alguna entrada nova publicada. Una forma de conèixer en què consisteix la sindicació la trobareu en un vídeo de Common Craft i a Okatai l’aprenent trobareu tres petits vídeos amb les instruccions per activar un sistema de sindicació.

2. Compartir els preferits

Del.ico.us realment és un recurs senzill i molt efectiu, per això és molt recomanable com a porta d’entrada al web 2.0. En això els de Common Craft també ens ajuden amb un vídeo que en pocs minuts ens explica com funciona, i si necessiteu un exemple d’ús de Del.icio.us us deixo aquí l’enllaç al meu recul de preferits.

3. Llençat a descobrir

La Xarxa és enorme i molt rica, és plàstica i cada dia apareixen novetats, formes realment interessants de generar coneixement i de compartir-lo, per això és ben fàcil que amb una primera incursió comencem a descobrir-la i si ens hi sentim còmodes no ens l’acabem mai.

Fa unes setmanes que la meva màxima preocupació laboral són els agrònoms. El desembre passat es va acabar el seu portal i ara hem d’invertir energies en convèncer-los que han d’utilitzar-lo, perquè és una excel·lent eina per a ells.
I tot i que agrònoms.cat no és un recurs 2.0 (segurament encara no és el moment perquè un col·legi professional assumeixi plenament una actitud 2.0) en la seva concepció i el la dinàmica que l’envolta hi ha l’essència 2.o. Per tant l’objectiu és que enginyers i enginyeres agrònomes adquireixin progressivament actituds de col·laboració, de compartir coneixement, que aprenguin junts i que despleguin a la Xarxa tot allò que cadascú té de bo.
És una feina difícil, més complexa del que em pensava. La gran majoria no han sentit a parlar gaire del Web 2.0 i la seva aproximació a Internet és l’habitual dels professionals de mitjana edat d’aquest país. Així que hem buscat una estratègia per a provocar-los l’interès i les ganes necessàries, perquè els agradi la idea de participar habitualment en la actualització dels continguts del web: els hem parlat del potencial de la Xarxa per a afavorir el reconeixement per la seva feina, la seva identitat professional i la seva empresa, i encara que inicialment semblava que l’argument era prou bo, ja que sovint es manifestaven mostres d’aprovació i d’interès, crec que finalment el mateix argument s’ha convertit en un bloqueig.

I és que som una generació força complicada. Per una banda ens sedueix el desig pel reconeixement professional, un desig molt del nostre temps i del món occidental, però per altra banda ens acapara la perfecció, la vergonya, la por al ridícul… Només pot escriure i pot publicar el gran geni, el professional reconegut i que s’ha guanyat el respecte absolut. Si algú que no té aquest perfil gosa publicar alguna cosa comet l’espantós pecat de la supèrbia “què s’ha cregut! Què es pensa!”

Doncs en el web 2.0 les coses no van així, van justament al revés: publicar, col·laborar explicant descobertes, interessos i dubtes és absolutament necessari, és el motor que fa que tot funcioni i afavoreix l’aprenentatge. La facilitat d’edició i publicació d’Internet ha permès que els processos de treball tinguin molt de valor, tant o més que el resultat final. O sigui que publicar i compartir és bo, necessari per a tots i la única manera de treure’n partit a nivell personal i grupal. Cal doncs actuar amb naturalitat, donar a cada nota, apunt, comentari, recull… el valor que realment té, ni més ni menys.

En fi, que per extreure realment partit al Web de Nova Generació hem d’assumir una sèrie de canvis: nous formats, nous codis, noves normes i nous valors. Cal que eliminem els termes “eminència” i “supèrbia” i cal que n’adquirim dos de nous: “naturalitat” i “gust per contribuir a construir nou coneixement”.

Crec que ara per ara un col·lectiu com els agrònoms només en poden cometre un d’error (millor parlar d’error que de pecat) i és mantenir-ne al marge del Web de Nova Generació.

Una mica enfadada i també encantada per coses que he sentit avui a la Catosfera. De fet d’això és tracta, precisament d’això: les dues són reaccions que em provoquen canvis i m’activen.

Coses que no m’agraden: les formigues de Joan J.Carreres.

Per a ell sóc una formiga emprenedora, que venc el meu producte a a través del bloc, condicionada per l’interès per guanyar diners, tinc una certa disculpa, això sí! perquè no sóc la propietària d’un imperi empresarial i se suposo que com a emprenedora m’ho “curru”, però sóc una formiga que es mou per diners.

Ben al contrari senyor Carreres sóc copropietària d’Enraona per un munt de motius, però cap és el benefici econòmic. No sóc ruc! He deixat una feina fixa de 35 hores per setmana, 6 dies d’assumptes propis extres i triennis per abocar-me en Enraona.

Enraona és un projecte personal i familiar per aprendre cada dia, per descobrir molt, per entusiasmar-nos amb el que fem. En resum, per sentir que som feliçment vius. Al bloc d’Enraona escrivim el que volem, perquè ho volem. Parlem de la nostra feina perquè Enraona ocupa el 90% del nostre temps, perquè ara mateix és el que més ens entusiasma. I “oju!” no patim cap mena de malaltia, ni cap addicció al treball!

Per a nosaltres (i nosaltres som dos) el bloc d’Enraona és el nostre bloc personal, per tant no ens identifiquem per a res amb l’etiqueta formiguera que ens ha posat.

Coses que m’agraden: el Genis Roca i la seva postura sobre les organitzacions i l’Internet de nova generació.

Sí senyor! Els blocs, el món 2.0 i tot el que vingui té sentit com a base de relació per a les persones. I la feina grossa consisteix en encaminar a empreses i a col·lectius professionals cap a un ús i una actitud 2.0, en la mesura que cada entitat i cada persona sigui capaç d’assumir-ho i de fruir-ho.

Penso en el Agrònoms i crec que el pla de dinamització de la seva xarxa, té aquesta essència: cal que els agrònoms facin bullir el web del COEAC, però només ho aconseguirem si els ajudem a adonar-se de tot el que s’estan perdent sense conèixer, provar, adquirir i reelaborar normes, actituds i recursos 2.0.

Cada dia -i no és una frase feta- cada dia trobo almenys una cosa nova i sorprenent a la Xarxa. Seré més concreta amb dos exemples:

• en sec a Flickr em trobo amb un àlbum amb fantàstiques fotografies d’ocells, el nom científic de cada un d’ells i la localització. L’album és d’un estudiant de biologia apassionat per l’ornitologia.
• Trobo a Youtube, el vídeo d’una dissenyadora d’interior on mostra una sèrie de proves i d’experiments amb diferents materials.

Dos casos de com la Xarxa és un exel·lent recurs per projectar, i com a mínim fixar, tasques, idees i feines de la quotidianitat.

Pensem una mica en aquest dos exemples?

Dues persones que amb un cost econòmic molt baix, una optimització extrema de la seva feina i una repercussió potencial molt important, utilitzen la Xarxa per a difondre la seva activitat professional i nodrir la seva presència a Internet.

Des d’un punt de vista professional, és bo? Quins avantatges i beneficis poden treure’n? En què els pot ajudar? I per contra, què té de dolent? Què hi tenen a perdre? Se’ls pot girar la truita?

L’ús del web 2.0 és bo, des d’un punt de vista professional és molt bo. Que algú arribi a veure com treballes, que conegui els teus apunts fotogràfics, que sàpiga com et preocupes per valorar els nous materials és molt bo. De dolent no en té res, no et sembla?

Doncs bé, després d’aquestes descobertes intentem explicar a professionals i empresaris de la nostra generació les noves oportunitats de la Xarxa i sovint ens trobem que no en volen saber res, i quan senten parlar de blocs, Youtube, Flickr o de qualsevol altre recurs 2.0 aixequen un mur del tipus “no m’atabalis, això només són rucades d’adolescents lligons” i es tanquen en banda.

Tot i això a Enraona estem convençuts que les noves possibilitats de relació que trobem a Internet no és poden ignorar. Per això farem tot el que estigui en les nostres mans perquè la generació del correu electrònic i Google -els que vam tocar el primer ordinador l’últim any de la carrera- entenguin el valor de la Xarxa i s’adonin de com és d’interessant integrar-la en la seva quotidianitat. Després, que cadascú faci el que vulgui: descobrir-la, aprofitar-la contribuir-hi, ignorar-la, rebutjar-la o evitar-la… el que vulgui.

Com la gràcia que es fa sovint a les criatures, amagar una cosa darrera d’un mocador per fer-li creure que ha desaparegut! Amb la canalla això fa gràcia, és el primer joc i a canvi la criatura acostuma a oferir el premi de la rialla. Ja no té tanta gràcia quan la tècnica del “taaat” s’aplica a la feina, com a gran alternativa per obviar problemes mal resolts.

En el desenvolupament de llocs web hi ha milers d’exemples on s’hi ha aplicat la tècnica del “taaat”. Que hi ha problemes per fer una bona estructura d’un web?: “taaat, on és?”, es deixa córrer i es dóna la culpa a l’usuari, si és perd és perquè no és un bon navegant. Que costa massa validar un formulari?: “taaat, on és?”, no es valida, si la gent es deixa dades per posar és perquè no s’hi fixa i no estan per la feina.

Diuen que els adult perden la innocència de la infància, però hi ha qui encara la manté. Llàstima que la projecti amb la tècnica del “taaat” i no ho faci pintant, jugant a “Galactica” o imitant l’últim ball de la Paulina Rubio.

Una setmana molt intensa, molta feina, tal com voliem i l’oportunitat de exprèmer al màxim el que farem i el que serem capaços d’arribar a fer.

Contents perquè estem apunt d’estrenar un projecte de comerç electrònic amb un client que, a banda del vesant tecnològic, ha entès la importància d’aspectes com la redacció, el to o l’organització dels continguts. Llegeix més

Tenim la sensació que el temps passa volant. És un tòpic però de tant en tant hi pensem tots, sobretot els dies posteriors a les vacances.

A casa nostra, a Enraona, també ens agafa sovint com un vertigen al pensar que gairebé no hi ha temps per a res. Quan creiem que per fi comencem a entendre alguns dels misteris de la nostra empresa, veiem que encara en resten tancats una pila de nous que no havíem vist fins ara…
Llegeix més